Encara falten molts dies per a Nadal, tants com quadres hi ha a la imatge de la capçalera. Ja han encès els llums dels carrers, hem tret de l'armari gorres, bufandes i guants, i ens quedem bocabadats amb els anuncis de joguines.
Inventeu-vos històries del Pare Noel, dels seus rens, de la fada de l'hivern, del tió, del caganer, de neules i torrons...

sábado, 20 de diciembre de 2008

domingo, 7 de diciembre de 2008

viernes, 5 de diciembre de 2008

viernes, 28 de noviembre de 2008

El Papa Negro


Era el dia de Nadal i volia anar a agafar els regals, i em van tocar un parell de calçotets i un porquet. I vaig anar a dormir. Però em vaig tirar un pet molt gros i vaig anar al Pol Nord. I vaig veure el Papa Noel i un altre que es deia Papa Negro. I feien una lluita. I el Papa Negro no volia donar res als nens i va matar el Papa Noel, però jo em vaig fer un pet molt fort i deia el Papa Negro: “Quin fàstic!”. I es va morir de fàstic. I el Dani era el nou Papa Noel, i els elfs van fer un menjar molt bo per a celebrar-ho. I ja està.
Dani

La maledicció


Hi havia una mòmia que era taxista i un dia unes nenes li van dir que les portés a una casa del carrer de les mòmies. Quan van arribar-hi van veure que la porta estava tancada, però per la finestra van veure una ombra.L'endemà, que era Halloween, van tornar a la casa i... la porta estava oberta!Hi van entrar i van trobar tots els objectes trencats, les parets amb marques d'esgarrapades, i a l'habitació de dalt hi havia un infant al llit, dormint tranquil·lament. Van obrir la persiana amb tan mala sort que quan la llum va tocar l'infant, es va convertir en un monstre.

Teo, Berta, Hèctor i Miquel

La vella sense rostre


Per molt mala sort quan vaig nèixer els meus pares es van morir.
Vaig passar dos anys sola al carrer, menjava el que trobava a les papereres.
Tenia molta por! Fins que un dia vaig trucar a una porta qualsevol i...
Em va rebre una vella vestida de negre amb un mocador al cap.
No tenia ulls, ni boca, ni nas, no tenia res de res, la seva cara era blanca.
Em va fer passar, la casa era fosca, tenebrosa i terrorífica!
Tenia tot de quadres penjats de gent sense rostre i vaig suposar que eren els seus familiars.
Em va portar per un passadís molt llarg fins que vam arribar a una sala on em va tancar, era una sala molt fosca!
Al cap de vuit hores em va venir a buscar i em va portar a una altra sala, aquesta amb més llum. De sobte: "exxs"! Em va desaparèixer el rostre!
Em vaig preguntar, per què el devia voler?
I des d'aquell dia volto per la casa esperant que algú truqui a la porta per...

Anna Mundet, Claudia Pellicer i Clara Agulló

La llegenda de Murder


Els senyors Homes que vivien a Boston se'n van anar a viure a una urbanització de Murder (Montana).
Durant el viatge, a la ràdio, van sentir que un psicòpata s'havia escapat del manicomi de l'estat de Dakota del Sud, situat al costat de Montana.
Quan portaven un dia i mig de camí i ja començava a fosquejar, van parar a la vora de la carretera, perquè van sentir un soroll al remolc on portaven tots els mobles. En veure que no passava res van aprofitar per quedar-se a dormir.
L'endemà, quan ja estaven arribant a la urbanització de Murder, van sentir a la ràdio que s'havia perdut el rastre del psicòpata.
Mentre els senyors Homes estaven col·locant els mobles van decidir anar guardant la roba dins l'armari, quan van obrir les portes, va sortir el psicòpata, que va enllestir la seva feina sense deixar rastre de les seves víctimes.
Ara ja sabeu la llegenda de Murder, que si no recordo malament volia dir assassinat. Ah, per cert, el psicòpata encara ronda per aquell estat.

Linus Freixenet, Toni Grabulosa, Clàudia Moslares i Andreu Sitjà

L'esperit de la biblioteca

Temps era temps, en una biblioteca, hi havia una bibliotecària estimada per tothom. La feina li anava força bé, fins que un dia... una dona va intentar arruïnar la seva vida, volia prendre-li el lloc, però al final no ho va aconseguir.

Per això mateix, la dona va anar una nit a la biblioteca i va matar la bibliotecària a sang freda, sense que ningú sospités d'ella. Al final li van donar el lloc a aquella dona.

L'esperit de l'antiga bibliotecària es va enrabiar molt perquè aquells llibres eren seus i els havia cuidat com si fossin els seus fills.

Una nit, la nova bibliotecària, a punt de marxar de la biblioteca cap a casa, es va trobar la porta tancada amb clau des de fora. No era casualitat, l'esperit havia començat la seva venjança. De cop, uns llibres van caure, es van sentir passes, la nova bibliotecària va anar cap a la prestatgeria, d'on sortien els sorolls estranys, i...

- Aaaaaaaaaaaaaah!!!! -un crit espantós demanant auxili.

Encara s'explica que ni els bombers ni ningú no ha pogut entrar mai més en aquella biblioteca, i encara se senten crits a les nits.

Jan Stunk, Clara Torner, María Vicente, Lau Vila

Terror a la nit

Una nit de lluna plena...
Una mare decidida li va dir a la seva filla Laura:
- Laura, truca a casa de la teva amiga Marta per anar a estudiar.
- D'acord -va contestar la Laura.
Va anar tota decidida amb els deures sota del braç a casa de la seva amiga Marta.
Quan van arribar, sense haver trucat al timbre, la mare de la seva amiga va obrir la porta. "Nyecc", va fer la porta mentre s'obria.
La Laura va dir:
- Bona nit, que puc veure la Marta?
- Sí -va dir la mare de la Marta- però està fent els deures.
- Perfecte, he vingut per això.
- Endavant, endavant -va dir la mare.
Quan va entrar va veure la seva amiga estirada al terra de la sala d'estar, amb un ganivet a la nuca.
Després van aparèixer la seva mare i la de la Marta i la van matar, igual que a la seva amiga...

Pol Camps, Aina Limon, Andrea Nadal, Ana Prats i Laia Pooh