Per molt mala sort quan vaig nèixer els meus pares es van morir.
Vaig passar dos anys sola al carrer, menjava el que trobava a les papereres.
Tenia molta por! Fins que un dia vaig trucar a una porta qualsevol i...
Em va rebre una vella vestida de negre amb un mocador al cap.
No tenia ulls, ni boca, ni nas, no tenia res de res, la seva cara era blanca.
Em va fer passar, la casa era fosca, tenebrosa i terrorífica!
Tenia tot de quadres penjats de gent sense rostre i vaig suposar que eren els seus familiars.
Em va portar per un passadís molt llarg fins que vam arribar a una sala on em va tancar, era una sala molt fosca!
Al cap de vuit hores em va venir a buscar i em va portar a una altra sala, aquesta amb més llum. De sobte: "exxs"! Em va desaparèixer el rostre!
Em vaig preguntar, per què el devia voler?
I des d'aquell dia volto per la casa esperant que algú truqui a la porta per...
Anna Mundet, Claudia Pellicer i Clara Agulló
No hay comentarios:
Publicar un comentario
i ara, parla tu: